L'arxipèlag de Cap Verd està format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals:
Les illes de Sobrevent al nord (en portuguès Ilhas de Barlavento), que són, d'oest a est, Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia (deshabitada), São Nicolau, Sal i Boa Vista, i alguns illots deshabitats.
Les illes de Sotavent al sud (o Ilhas de Sotavento): Maio, Santiago, Fogo i Brava, i també uns quants illots més. En conjunt són illes d'origen volcànic, petites i muntanyoses. Precisament la màxima altitud és el volcà actiu Fogo (2.829 m), a l'illa del mateix nom.
Història: Posteriorment les illes van esdevenir un dels centres de tràfic d'esclaus. La majoria dels habitants actuals de l'arxipèlag, doncs, descendeixen d'aquests dos grups. L'any 1975, les illes aconseguiren la independència, en part gràcies a la tasca feta pel Partit Africà per la Independència de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independència, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, però un cop d'estat en aquest darrer país el 1980 entrebancà aquests plans. Llengües: Kabuverdianu: 393.943 parlants a les illes de Cap Verd. Hi ha els dialectes de Sotavento (255.101 parlants, a l'Illa Santiago , l'Illa Maio, l'Illa Fogo i l'Illa Brava) i de Barlavento (138.842 parlants a l'Illa Santo Antão, l'Illa São Vicente, la São Nicolau, l'Illa Sal i l'Illa Boa Vista). També es parla a França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Portugal, Senegal, Espanya i els Estats Units. És una llengua criolla basada en el portuguès. | |
| |